Clar que no ho és. A continuació, us explicaré algunes cosetes sobre això.
Els nens no són ens estàtics, evolucionen a cada pas que donen i de nosaltres depèn si és per a bé o per a millor. Com a pares ho intentem fer el millor que podem/sabem però no per això estem exempts de les nostres obligacions.
El joc als nens els aporta infinitat de beneficis a tots els nivells (educatiu, físics, mentals, socials…). Quan estan supervisats per un adult, es diuen jocs d’aprenentatge perquè es busca un benefici concret més enllà del merament lúdic. Són jocs dirigits per un adult i amb objectius didàctics. Aquí no parlarem d’aquests.
Mentre juguen, els nens aprenen a seguir instruccions, a cooperar, a esperar el seu torn i a compartir les coses.
Jugar també els ajuda a entendre els seus propis sentiments, a sentir-se orgullosos del que poden fer i a suportar la frustració de no poder fer-ho, en definitiva, a formar-se una idea de qui són i fins on poden arribar.
Per a un desenvolupament més complet de la personalitat, haurien de comptar amb espais en els quals juguin amb altres nens, solos, amb germans, amb el seu grup d’iguals, amb els seus pares… però a vegades és difícil gestionar tot això i més ara amb el tema d’aquesta bestiola (la Covid 19). Si parem atenció mentre juguen, observarem com actuen de diferent manera, adaptant-se a on estan, amb qui estan i al joc en el qual estiguin immersos en aquest moment. El rol que adopta en cada situació dependrà de l’habilitat social que el menor hagi adquirit per les experiències prèvies que hagi tingut.
El que tenen de bo els jocs entre nens és que, ells són els únics que haurien de gestionar-ho, fins i tot quan hi ha problemes o justament quan això succeeixi. Deixar-los que siguin els protagonistes de la seva història, que tractin de solucionar-ho, sense intervenció d’adults perquè fa que sigui més beneficiós per a desenvolupar la capacitat de resoldre problemes futurs. Aprendran a defensar-se o a gestionar els seus empipaments mitjançant aquest aprenentatge, lliçons que només vivint-les es quedaran en la seva pell, en la seva ment gravades i els servirà per a resoldre amb èxit situacions similars que se’ls plantegin.
Està clar que dur a terme jocs simbòlics potència la imaginació, però quan un objecte poden convertir-lo al seu antull en un altre només amb pensar-lo, ja té molt guanyat. Un pal d’escombra serà la seva espasa, una manta per les espatlles enganxada al coll en forma de capa i un coixí com a escut en l’altra. Ja està el cavaller preparat.
Mai oblidem que el joc és un tema molt seriós i que estem deixant que es perdi. Avui dia molts dels nostres fills creixen sense jugar, sense interactuar amb les persones, sense manipular els objectes, sense pensar en com faran el joc, sense crear estratègies ni normes, sense discutir i sense crear acords. No deixem que passi! Aconseguim que continuïn jugant molts anys, vetllem pel joc com el fem per la salut o per l’educació.
Comentaris recents