Tots necessitem participar d’ell, amb les seves regles, capbussar-nos en les gimcanes que se’ns presenten en el dia a dia i fins i tot sumar-nos a les festes en les quals ens canviem de disfressa segons convingui. En altres moments, tractem d’esbrinar com se surt del “scaperoom” en el qual la rutina ens ha atrapat.
Si nosaltres, adults, gaudim del joc, imagineu per un moment el que significa per als nostres fills. Ells ho utilitzen per a divertir-se, estimular la imaginació, compartir, relacionar-se i aprendre a conviure amb els iguals autoregulant-se entre ells. És una cosa que poden i han de fer sense nosaltres i per això són tan importants la necessitat de jugar i el dret dels nens a fer-lo (Dret reconegut en la “Declaració dels drets del nen” de 1959).
En aquests últims mesos, a causa de la pandèmia, nosaltres els hem marcat amb qui havien de jugar per a no trencar la bombolla. Per als nens també ha estat dur i malgrat això, ho han fet fantàstic sense arribar a entendre la gravetat del tema. Ara es mereixen la seva recompensa, que els donem la clau que obre el cofre del tresor que s’han guanyat, que pronunciem per ells “Alohomora” i s’obrin les portes per a poder entrar en el món més màgic que existeix, el joc.
Comentaris recents